Les marais de Yiyi i le buillon d'Awara

Dia d'excursió!

Aquest dia vam anar a fer una caminada a les "marais de Yiyi" és a dir a les marismes de Yiyi, és a dir, una zona on hi ha concentracions d'aigua salobre (dolça) separades del mar per la platja. És un lloc interessant on si poden veure una bona quantitat d'ocells, capibares (una mena de castor comestible...) i altres animals. Ara... lo de veure animals ... és complicat si els membres de l'expedició no mantenen el silenci absolut... i clar nosaltres no vam veure res de res, ja sigui pels crits d'alegria de la Margot, o pels crits de l'Helga per espantar les anacondes... :o

Vam llegir que en època de plujes les marais s'inunden i s'ha de caminar trepitjant aigua... el que no ens imaginavem és que hi hauria dos pams d'aigua, i que l'aigua ens arribaria a mitja cama! ... així que vam fer tot el "randoné" amb aigua fins als turmells... i amb la por, segons l'Helga, de ser atacats per la més gran de totes les serps... (Helga: si perquè les anacondes acostumen a estar en llocs on hi ha poca aigua! O sigui que jo estava acollonida!! I el Roger com que és tan gran... ell super tranquil!! )




















El paissatge és bastant interessant ja que és de les poques oportunitats de poder observar un paissatge obert en aquest país. Bé, la Margot, massa interessant no ho ha trobat... sembla que li comença a trobar el gust a la motxilla....

















La Margot, com veieu, es va quedar fregida!! A la motxilla!! El cap li anava d'una banda a l'altra la pobre!!

Desprès de l'excursió, i amb la gana feta... vam tenir la sort de poder menjar el "Buillon d'Awara". Diem sort no perquè sigui una delicia.... eh... sinó perquè tothom ens n'havia parlat tant... i perquè no és fàcil trobar un lloc on en facin... i el vam trobar en una mena de dinar popular al carrer. Així que l'haviem de probar! Es tracta d'un plat típic guayanés que es prepara per pascua. Awara és el fruit taronja d'una palmera plena d'espines i dona nom a aquesta mena de plat-potaje, ja que quan el menges... trobes de tot! I sort que no sabíem ni la meitat de lo que hi posen...!! Peix bucané (fumat a la Guayanesa), pollastre bucané, cansalada, cua de porc... no cal que us digui que no és un plat de règim... diuen que qui prova el buillon d'Awara torna a la Guayana... (però si tornem... us asseguro que no serà per això!!)

L'enfant terrible

Doncs no!! L'enfant terrible no és la Margot... sino que és el nom del cotxe d'ocasió que ens hem hagut de comprar... un Peugeot 206 1.9D una mica destartalat però que no gasta res!

Lo de destartalat és a causa del sol i de la pluja que aquí mina els cotxes... el sol crema la pintura i deixa els capons del cotxe ben oxidats... i la pluja ho acaba de pulir... Si no guardes el cotxe en un garaig... acaba fatal al cap del temps...

No volíem un segon cotxe però l'estructura de la ciutat i el temps... no ens han deixat alternativa.

Quan plou o quan fa el sol espatarrant que fa quan no plou és impossible anar amb bicicleta... a no ser que t'hi vulguis deixar la pell...

A més Kourou és una ciutat de 20 i pico mil habitants que viuen en cases unifamiliars, amb 3 llacs al mig de la ciutat que dificulten la comunicació entre barris...

Així doncs ara tenim 4 vehicles:

- la Kangoo ja afrancesada (després de moltes voltes ja tenim la carta gris i la matricula franceses..) però mantenim la "CAT" al costat de la "F" per no perdre els orígens!!
- el peugot d'ocasió
- una bici pel roger per fer excursions
- una bici amb cadireta per l'Helga i la Margot per les excursions i per anar a la guarderia

Problemes amb la conexió a internet

Bé doncs...ara ja quasi ho tenim tot per dir que estem ben instal.lats... tot i que encara ens ens manca la conexió a internet. La vam demanar fa dos mesos... i quan truquem per veure què passa... ens diuen: ... patientez madam... patentiez!! Portem dos mesos "patientant"!!!!! i res de res!!

Això si de moment, anem pagant factures d'un internet inexistent i ens obren més línies telefòniques a al nostre nom!!

... lio darrera lio... Al final, carta de reclamació per partida doble i a veure què passa...

Ja veieu... aquí per resoldre els problemes... cal paciència... molta paciència...

Sembla mentida que haguem pogut arribar a pensar que Telefònica era fantàstica!!! Aquí el sentit de l'eficàcia no el coneixen... per resoldre un problema... l'han d'engrandir i empitjarar-lo molt per tal que finalment algú pensi que val la pena posar-s'hi a resoldre'l...

I el servei, fatal. Ells tenen el que tu necessites, així que espavila't perquè si els hi dona la gana, no t'ho venen. En fi, encara que paguis 50 Euros mensuals per internet... t'has de sentir agraït perquè t'hagin deixat accedir al seu servei...

En fi... és la Wayanna.

De moment ens en sortim amb una conexió wifi dels veïns, merci Dani i Marta, que ens obliga a sortir al jardí a buscar cobertura.. o sigui que quan plou, rien de rien... :(

De totes maneres avui hem decidit posar al dia al blog! Ja tocava!!

Les darreres aventures i altres històries

Per fi tenim una mica d'internet.. és pirata.. però internet.. bé és del veï que hem arribat a un acord fins que arribi la nostra conexió...

Així que com que hem estat tant de temps sense actualitzar el blog... ara l'actualitzem de cop!

Aquí, la Margot fent passar la set... perquè la calor continua... i va en augment... i les pluges mica a mica van parant...




Aquest és el nostre segon carbet guayanés i porta per nom "Des vignes" ja que fa molt de temps van intentar plantar-hi vinyes! Si si, en mig de la Selva. Es veu que no va resultar gaire perquè ja no n'hi ha n'hi una! El Carbet està a 30 minuts de Kourou amb cotxe i a 20 minuts amb barc motor . A la foto, d'esquerra a dreta: el Roger, Benjamin (company de feina del Roger), Sergi (company de feina del Roger també), Dani (també company de feina), Rozeen (la dona del Sergi), Aziliz (la filla del Sergi i la Rozzen) i la Sarah (la parella del Benjamin i periodista del centre espacial). I l'Helga fa la foto i la Margot dorm.


Aquest és el "ponton" del Carbet, és a dir el petit moll on la Margot esmorzava mentres els altres estaven fent volts amb barca:



Després ens van venir a buscar i vam explorar el riu Kourou i les criques (afluents del Kourou).
Mireu la Margot que ben equipada que anava!!


Aquí el Benjamin, la Rozeen i la Sarah intentant entrar a la selva amb la barca:



L'E.T. que no ens va deixar dormir fins que el Sergi el va matar....

A la nit, quan entravem a l'hamaca per dormir... el Sergi va notar una bestiola a la seva cama i va fer un crit. Tothom pensava que seria la matuto que teníem ben a prop dormint... però no, resulta que al assenyalar-lo amb el lot, vam veure una espècie de bitxo raro amb ales gegants de color verd que caminava dret sobre les ales amb un cap de tortuga i sargantana que venia cap a mi directe!! (Helga) Semblava l'ET i caminava lentament però sense aturar-se!! El Sergi va donar-li un cop de sabata i el va matar... pobre bèstia... tot i que després vam dormir tranquils...

En fi, es diu Machaca i és típica del Brasil però per aquí ningú l'havia vista abans... la llegenda diu que si et pica (cosa impossible perquè és inofensiu) has de fer l'amor amb una dona abans de 24 hores si no ets home mort... Es veu que només pica als homes... En fi, jutgeu vosaltres mateixos:




Una dutxa matutina va molt bé per començar el dia!! Aquí el Roger i la Margot :

Aquests dos gossets tenen una història que tela! Ens havíem de canviar de casa i la noia que hi vivia ens truca dos dies abans de marxar dient que un dels seus tres gossos havia parit 11 cadells i que no els podia ni volia fer-los matar. Ens demanava si ens podíem quedar la mare i els 11 cadells durant 1 mes i que al cap d'un mes el seu marit tornaria de França i els vindria a buscar. En fi, que jo (Helga) gairebé li dic que sí per la peneta que em feien els gossets!! Al final el Roger va acceptar que ens en quedèssim un, tot i que després van ser dos. Vam entrar a la casa, que feia una pudor increible de caca de gos... i els dos gossets estaven allà. Super macos però pixant i cagant cada 2 minuts... La Margot, ja ho veieu, estava encantada amb els gossets!! Tot i que els gossets no estaven gaire encantats amb la Margot: els agafava per la cua, els estirava les potes, en fi... que no els deixava tranquils!


Aquest és el Polux quan la Margot dormia :-)
Tot i que és preciós al final els vam acabar donant tots dos quan ens vam adonar que seria complicat quan vinguèssim de vacances cap a Catalunya... a més... tenien cagarrines i era impossible no trepitjar-les... així que ara mateix no en tenim cap i la calma ha tornat a la casa... i la pudor ja ha anat marxant mica a mica...


Ho sigui que ja estem a la CASA NOVA!!! Mica a mica l'anem arreglant però encara tenim caixes per tot arreu! La casa és molt xula: té dos jardins: un a la part de davant de casa i un al darrere on hi ha la piscina i el porxo. La casa té dues plantes amb 3 habitacions a dalt, dos banys i un lavabo i a la planta baixa hi ha una cuina petita, un petit bany i labavo, un menjador gran, un rebost i lo millor de tot: el porxo! Practicament vivim al porxo i al jardí. La piscina és petita però és imprescindible!!




Aquí la Margot al porxo dinant:


La Margot a casa:


CAP DE SETMANA A LES CASCADES DE FOURGAISSÉ:

Vam fer una excursió amb una gent amb qui encara no havíem sortit i ens ho vam passar super bé: set catalans, un navarrés, una andalusa, un francés, tres espanyols i una madrilenya-canaria.

Vam sopar al restaurant del Carbet (aquesta vegada molt sofisticat i res a veure amb els anteriors!) i sopaves el menú que havíen preparat... i aquell dia tocava: Capibara... que si busqueu per internet veureu que és una espècie de rata gegant tot i que aquí diuen que és una mena de castor... en fi... una textura molt gomosa... a mi (Helga) no em va agradar però tothom s'ho menjava ben content! El Roger sobretot!! :-) En sèrio eh!


A l'endemà vam anar a les cascades i ens vam banyar i després vam visitar algun poblet de per allà:







El poble de Roura:
L'arbre de les Papaies:



La Margot fent "achuchons" a la pobra Marina que és molt soferta!


Aquí dormiem en un carbet molt gran però que tenia dutxes, lavabo!, pica per rentar plats i una taula amb bancs!! Normalment els carbets no tenen res més que sostre amb bigues i una taula amb bancs:


Després vam anar a Cacao, que és un poble Hmong, que és d'origen vietnamita i on hi ha una mena de zoo-museu on pots interaccionar amb les bèsties locals.... com per exemple aquest cent peus que és bastant perillós:


O les aranyes... n'hi havia per tot arreu!!


Al cap d'uns dies vam estrenar la paella que el Sergi i la Rozzen ens van demanar que els portèssim amb el container!! I aquí la teniu: esplèndida, no?!


Aquestes dues petitones són la Marina a l'esquerra (filla de la Lucía y el Yanick) i l'Aziliz (filla de la Rozzen i el Sergi). Són de l'edat de l'Ariadna de la Romina i l'Elvyn, així que la Margot ja s'entrena per quan la vegi! De fet però,... les dues nenes li tenen una mica de por a la Margot perquè ja han rebut alguna que altre esgarrapada i empenta... en fi... aviat la perseguiran a ella!! Nosaltres ja li diem... però no hi ha manera...


EXCURSIÓ PER LES PLATGES I MANGROVES DE CAYENNE:


Algú ens havia dit que no hi havia platges guapes a Guyanne?? Aquesta era impressionant, tot i que l'aigua era marró:



Això són les mangroves, inaccessibles per l'home però aquí hi han fet una passarel.la per a poder-hi entrar. Es tracta d'un terreny pantanós al costat de les salines (en aquest cas) on els arbres han de crear moltes arrels aèrees per poder-se aguantar... de fet tot eren arrels i arrels sobre l'aigua... impressionant des de dins...

Ja tenim el container!!!

I tot el seu contingut, clar.... el dilluns l'Helga es van encarregar de tots els tràmits d'aduanes, impostos, etc i dimarts, i amb l'ajut d'una altra furgoneta vam anar a Cayenne a buscar tots els trastos..


clar que com que encara no tenim la casa .. ara mateix tenim totes les caixes apilades al menjador del pis.. i com ja comença a ser una costum ... tornem a viure entre caixes...

Un weekend au carbet

Aquesta entrada al blog va abans que la del tir, ja que al carbet i vam anar el cap de setmana passat.. però ja se sap, el servei esta fatal... i el processament de les imatges es va retrassar un xic, :D
Bé doncs, resulta que el cap de setmana passat vam anar junt amb uns quants companys de feina al carbet de l'empresa, o sigui GTD. Un carbet és una mal dita barraca sense parets contruïda a la selva, normalment, fins on jo se, a propr del riu perquè l'accés sigui fàcil. A Kourou és habitual que cada empresa en tingui un i el deixi als seus treballadors. GTD té el seu, i, pel que diu la gent no és precisament un dels més macos ni més ben equipats, però per altra banda té un toc "salvatge" molt autèntic, és a dir, ni lavabos, ni cuina, ni habitacions... bé, ja veureu les fotos. Aquest carbet esta situat a uns 2oKm de Kourou i es necessita barca per arribar-hi, tot i que sols hi ha 5 minuts de navegació.


Doncs bé, el dissabte vam agafar tots els trastos, que són molts, i tot el menjar, dins neveres amb gel i cap al carbet... per cert, el carbet ha estat deshabitat els últims mesos hi havia bastanta vegetació, l'Enric es va encarregar de fer una petita neteja amb la desbrossadora abans que arribés la Margot!

Quan ja vam estar instal.lats, i desprès de menjar unes costelles de porc a la brassa... vam dedicar la tarda a fer esports aquatics al riu, natació, cayac, i kneeboard (aquest últim és una especie de squi aquatic però vas de genolls)... aqui és on el Dani va demostrar la seva maestria amb un 360º... i el Felix es va fisurar una costella... cosa que el deixarà fora de combat en les pistes de ball durant unes setmanes... esperem la seva reaparició durant els carnavals ;-)

Aqui l'Enric i el Roger fent kayac,

Aqui el Felix i la Marta perparant les costelles en la super cuina del carbet..



Per sopar vam fer unes brotxetes bonissimes de peix (Machouria i Acoupa),que la Marta es va dedicar a masserar amb unes salses secretes que algun dia ens haurà de passar la recepta

I va arribar la nit, dormir en hamaca no és fàcil.. i si a més s'ha de compartir l'hamaca amb una nena, com li va passar a l'Helga, descansar descansar no es descansa.. però .. tot s'aprèn i segur que en el pròxim carbet la Margot ja sabrà dormir en una hamaca sola i tot serà més fàcil.





La nit a la selva és.... increible... sobretot quan plou a bots i barrals tota la nit i no es paren de sentir sorolls estranys i animals desconeguts!! I roncs que a vegades no saps si és d'un lleó o del de l'hamaca del costat!! Ja Ja!(em sembla que jo no era (Roger))


Diumenge, i això és un dels perills de fer un carbet amb temporada de plujes, també va ploure tot el dia fins que vam posar els trastos a la barca per tornar.. total ens vam passar el matí sota el carbet, llegint, jugant al risk, bevent ti'punch...xerrant... i buscant granotes exòtiques i aranyes peludes (no n'hi havia n'hi una d'aranya!)

Bé en resum és que ha sigut un weekend magnific i segur que repetirem l'experiència... ah, i per els que tingueu pensat venir, aneu pensant que segur que passareu per un carbet ja que és la millor manera de descobrir i viure la selva.... per descomptat!! :-))