dissabte, 25 d’abril del 2009

L'enfant terrible

Doncs no!! L'enfant terrible no és la Margot... sino que és el nom del cotxe d'ocasió que ens hem hagut de comprar... un Peugeot 206 1.9D una mica destartalat però que no gasta res!

Lo de destartalat és a causa del sol i de la pluja que aquí mina els cotxes... el sol crema la pintura i deixa els capons del cotxe ben oxidats... i la pluja ho acaba de pulir... Si no guardes el cotxe en un garaig... acaba fatal al cap del temps...

No volíem un segon cotxe però l'estructura de la ciutat i el temps... no ens han deixat alternativa.

Quan plou o quan fa el sol espatarrant que fa quan no plou és impossible anar amb bicicleta... a no ser que t'hi vulguis deixar la pell...

A més Kourou és una ciutat de 20 i pico mil habitants que viuen en cases unifamiliars, amb 3 llacs al mig de la ciutat que dificulten la comunicació entre barris...

Així doncs ara tenim 4 vehicles:

- la Kangoo ja afrancesada (després de moltes voltes ja tenim la carta gris i la matricula franceses..) però mantenim la "CAT" al costat de la "F" per no perdre els orígens!!
- el peugot d'ocasió
- una bici pel roger per fer excursions
- una bici amb cadireta per l'Helga i la Margot per les excursions i per anar a la guarderia

Problemes amb la conexió a internet

Bé doncs...ara ja quasi ho tenim tot per dir que estem ben instal.lats... tot i que encara ens ens manca la conexió a internet. La vam demanar fa dos mesos... i quan truquem per veure què passa... ens diuen: ... patientez madam... patentiez!! Portem dos mesos "patientant"!!!!! i res de res!!

Això si de moment, anem pagant factures d'un internet inexistent i ens obren més línies telefòniques a al nostre nom!!

... lio darrera lio... Al final, carta de reclamació per partida doble i a veure què passa...

Ja veieu... aquí per resoldre els problemes... cal paciència... molta paciència...

Sembla mentida que haguem pogut arribar a pensar que Telefònica era fantàstica!!! Aquí el sentit de l'eficàcia no el coneixen... per resoldre un problema... l'han d'engrandir i empitjarar-lo molt per tal que finalment algú pensi que val la pena posar-s'hi a resoldre'l...

I el servei, fatal. Ells tenen el que tu necessites, així que espavila't perquè si els hi dona la gana, no t'ho venen. En fi, encara que paguis 50 Euros mensuals per internet... t'has de sentir agraït perquè t'hagin deixat accedir al seu servei...

En fi... és la Wayanna.

De moment ens en sortim amb una conexió wifi dels veïns, merci Dani i Marta, que ens obliga a sortir al jardí a buscar cobertura.. o sigui que quan plou, rien de rien... :(

De totes maneres avui hem decidit posar al dia al blog! Ja tocava!!