clar que com que encara no tenim la casa .. ara mateix tenim totes les caixes apilades al menjador del pis.. i com ja comença a ser una costum ... tornem a viure entre caixes...
diumenge, 15 de febrer del 2009
Ja tenim el container!!!
I tot el seu contingut, clar.... el dilluns l'Helga es van encarregar de tots els tràmits d'aduanes, impostos, etc i dimarts, i amb l'ajut d'una altra furgoneta vam anar a Cayenne a buscar tots els trastos..
clar que com que encara no tenim la casa .. ara mateix tenim totes les caixes apilades al menjador del pis.. i com ja comença a ser una costum ... tornem a viure entre caixes...
clar que com que encara no tenim la casa .. ara mateix tenim totes les caixes apilades al menjador del pis.. i com ja comença a ser una costum ... tornem a viure entre caixes...
Un weekend au carbet
Aquesta entrada al blog va abans que la del tir, ja que al carbet i vam anar el cap de setmana passat.. però ja se sap, el servei esta fatal... i el processament de les imatges es va retrassar un xic, :D
Bé doncs, resulta que el cap de setmana passat vam anar junt amb uns quants companys de feina al carbet de l'empresa, o sigui GTD. Un carbet és una mal dita barraca sense parets contruïda a la selva, normalment, fins on jo se, a propr del riu perquè l'accés sigui fàcil. A Kourou és habitual que cada empresa en tingui un i el deixi als seus treballadors. GTD té el seu, i, pel que diu la gent no és precisament un dels més macos ni més ben equipats, però per altra banda té un toc "salvatge" molt autèntic, és a dir, ni lavabos, ni cuina, ni habitacions... bé, ja veureu les fotos. Aquest carbet esta situat a uns 2oKm de Kourou i es necessita barca per arribar-hi, tot i que sols hi ha 5 minuts de navegació.
Doncs bé, el dissabte vam agafar tots els trastos, que són molts, i tot el menjar, dins neveres amb gel i cap al carbet... per cert, el carbet ha estat deshabitat els últims mesos hi havia bastanta vegetació, l'Enric es va encarregar de fer una petita neteja amb la desbrossadora abans que arribés la Margot!
Quan ja vam estar instal.lats, i desprès de menjar unes costelles de porc a la brassa... vam dedicar la tarda a fer esports aquatics al riu, natació, cayac, i kneeboard (aquest últim és una especie de squi aquatic però vas de genolls)... aqui és on el Dani va demostrar la seva maestria amb un 360º... i el Felix es va fisurar una costella... cosa que el deixarà fora de combat en les pistes de ball durant unes setmanes... esperem la seva reaparició durant els carnavals ;-)
Aqui l'Enric i el Roger fent kayac,
Aqui el Felix i la Marta perparant les costelles en la super cuina del carbet..
Per sopar vam fer unes brotxetes bonissimes de peix (Machouria i Acoupa),que la Marta es va dedicar a masserar amb unes salses secretes que algun dia ens haurà de passar la recepta
I va arribar la nit, dormir en hamaca no és fàcil.. i si a més s'ha de compartir l'hamaca amb una nena, com li va passar a l'Helga, descansar descansar no es descansa.. però .. tot s'aprèn i segur que en el pròxim carbet la Margot ja sabrà dormir en una hamaca sola i tot serà més fàcil.
La nit a la selva és.... increible... sobretot quan plou a bots i barrals tota la nit i no es paren de sentir sorolls estranys i animals desconeguts!! I roncs que a vegades no saps si és d'un lleó o del de l'hamaca del costat!! Ja Ja!(em sembla que jo no era (Roger))
Diumenge, i això és un dels perills de fer un carbet amb temporada de plujes, també va ploure tot el dia fins que vam posar els trastos a la barca per tornar.. total ens vam passar el matí sota el carbet, llegint, jugant al risk, bevent ti'punch...xerrant... i buscant granotes exòtiques i aranyes peludes (no n'hi havia n'hi una d'aranya!)
Bé en resum és que ha sigut un weekend magnific i segur que repetirem l'experiència... ah, i per els que tingueu pensat venir, aneu pensant que segur que passareu per un carbet ja que és la millor manera de descobrir i viure la selva.... per descomptat!! :-))
Bé doncs, resulta que el cap de setmana passat vam anar junt amb uns quants companys de feina al carbet de l'empresa, o sigui GTD. Un carbet és una mal dita barraca sense parets contruïda a la selva, normalment, fins on jo se, a propr del riu perquè l'accés sigui fàcil. A Kourou és habitual que cada empresa en tingui un i el deixi als seus treballadors. GTD té el seu, i, pel que diu la gent no és precisament un dels més macos ni més ben equipats, però per altra banda té un toc "salvatge" molt autèntic, és a dir, ni lavabos, ni cuina, ni habitacions... bé, ja veureu les fotos. Aquest carbet esta situat a uns 2oKm de Kourou i es necessita barca per arribar-hi, tot i que sols hi ha 5 minuts de navegació.
Doncs bé, el dissabte vam agafar tots els trastos, que són molts, i tot el menjar, dins neveres amb gel i cap al carbet... per cert, el carbet ha estat deshabitat els últims mesos hi havia bastanta vegetació, l'Enric es va encarregar de fer una petita neteja amb la desbrossadora abans que arribés la Margot!
Quan ja vam estar instal.lats, i desprès de menjar unes costelles de porc a la brassa... vam dedicar la tarda a fer esports aquatics al riu, natació, cayac, i kneeboard (aquest últim és una especie de squi aquatic però vas de genolls)... aqui és on el Dani va demostrar la seva maestria amb un 360º... i el Felix es va fisurar una costella... cosa que el deixarà fora de combat en les pistes de ball durant unes setmanes... esperem la seva reaparició durant els carnavals ;-)
Aqui l'Enric i el Roger fent kayac,
Aqui el Felix i la Marta perparant les costelles en la super cuina del carbet..
Per sopar vam fer unes brotxetes bonissimes de peix (Machouria i Acoupa),que la Marta es va dedicar a masserar amb unes salses secretes que algun dia ens haurà de passar la recepta
I va arribar la nit, dormir en hamaca no és fàcil.. i si a més s'ha de compartir l'hamaca amb una nena, com li va passar a l'Helga, descansar descansar no es descansa.. però .. tot s'aprèn i segur que en el pròxim carbet la Margot ja sabrà dormir en una hamaca sola i tot serà més fàcil.
La nit a la selva és.... increible... sobretot quan plou a bots i barrals tota la nit i no es paren de sentir sorolls estranys i animals desconeguts!! I roncs que a vegades no saps si és d'un lleó o del de l'hamaca del costat!! Ja Ja!(em sembla que jo no era (Roger))
Diumenge, i això és un dels perills de fer un carbet amb temporada de plujes, també va ploure tot el dia fins que vam posar els trastos a la barca per tornar.. total ens vam passar el matí sota el carbet, llegint, jugant al risk, bevent ti'punch...xerrant... i buscant granotes exòtiques i aranyes peludes (no n'hi havia n'hi una d'aranya!)
Bé en resum és que ha sigut un weekend magnific i segur que repetirem l'experiència... ah, i per els que tingueu pensat venir, aneu pensant que segur que passareu per un carbet ja que és la millor manera de descobrir i viure la selva.... per descomptat!! :-))
divendres, 13 de febrer del 2009
El nostre primer tir
Ahir 12 de febrer vam poder veure el que resulta que és el nostre primer tir d'un cohet Ariane5 ECA. És el vol 187 i esta dedicat a transportar a una orbita geostacionaria dos satelits de comunicacions més dos microsatelits de l'exercit francès. El cohet havia de sortir el més aviat possible dins la finestra que començava a les 19:09 fins a les 21:00 i va sortir puntual, de fet una mica més i ens el perdem.
Per l'ocasió vam triar anar a la platja de Kourou on, tot i que no es veu sortir cohet desde terra, hi ha una vista magnifica amb el cohet sortint de darrera la selva i la platja il.luminada per la flama del cohet, és realment espectacular.. i curt.. tot plegat dura un minut llarg, màxim dos. Abans de desapareixer del nostre camp de visió vam poder veure com es separaven els boosters i cosa excepcional com s'obria la capsula on es estan guardats els satèlits. Us deixem unes fotos i un link al video del llançament...
http://www.videocorner.tv/videocorner2/a5_vod/index.htm
Per l'ocasió vam triar anar a la platja de Kourou on, tot i que no es veu sortir cohet desde terra, hi ha una vista magnifica amb el cohet sortint de darrera la selva i la platja il.luminada per la flama del cohet, és realment espectacular.. i curt.. tot plegat dura un minut llarg, màxim dos. Abans de desapareixer del nostre camp de visió vam poder veure com es separaven els boosters i cosa excepcional com s'obria la capsula on es estan guardats els satèlits. Us deixem unes fotos i un link al video del llançament...
http://www.videocorner.tv/videocorner2/a5_vod/index.htm
diumenge, 1 de febrer del 2009
Diumenge de pic-nic
A les 8 del matí plovia a bots i barrals, però tot i així... nosaltres .... de pic-nic!
A una hora de Kourou, selva endins, hi ha unes antigues mines convertides en un llac artificial molt xulo on es fa submarinisme. No veus res, però es fa submarinisme.
Tot i que no ha parat de ploure ... s'hi estava molt a gust! El Pic-nic l'hem fet al Carbet i la migdiada... a l'hamaca!!
El Roger ha fet la seva primera inmersió en un llac... i tot i que no es veu gran cosa... diu que és molt salvatge! En fi, que li ha agradat molt!
I l'Helga tenia por de les Anacondes però només ha trobat peixets petits que et fan pessigolles per tot arreu però poc més!!
Quan vingueu això és visita obligada! Tot i la pluja! I d'anacondes en aquest llac no n'hi ha... ja me'n he assegurat i reassegurat jo (Helga) amb els instructors de submarinisme abans d'entrar-hi!!
Us afegim unes fotos de la iguana que es passeja pel jardí del Sergi i la Rozzen. Maca, oi?
A una hora de Kourou, selva endins, hi ha unes antigues mines convertides en un llac artificial molt xulo on es fa submarinisme. No veus res, però es fa submarinisme.
Tot i que no ha parat de ploure ... s'hi estava molt a gust! El Pic-nic l'hem fet al Carbet i la migdiada... a l'hamaca!!
El Roger ha fet la seva primera inmersió en un llac... i tot i que no es veu gran cosa... diu que és molt salvatge! En fi, que li ha agradat molt!
I l'Helga tenia por de les Anacondes però només ha trobat peixets petits que et fan pessigolles per tot arreu però poc més!!
Quan vingueu això és visita obligada! Tot i la pluja! I d'anacondes en aquest llac no n'hi ha... ja me'n he assegurat i reassegurat jo (Helga) amb els instructors de submarinisme abans d'entrar-hi!!
Us afegim unes fotos de la iguana que es passeja pel jardí del Sergi i la Rozzen. Maca, oi?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)